El secretari més actiu del Banc del temps de Gràcia i president de l’Associació pel desenvolupament dels Bancs del Temps parla del potencial dels intercanvis
Sergi Alonso es
declara un apassionat d’aquest servei d’intercanvi veïnal des que el va
conèixer fa tres anys a partir d’un documental. Tant és així que ha decidit
convertir-lo en la seva ocupació principal i hi dedica un 80% de la seva jornada
laboral.
Vídeo elaborat per l'equip de Questiodetemps.
ENTREVISTA.- Bon dia, Sergi. Com definiries què és el banc
del temps per a aquells que no el coneguin?
Jo els diria que és un
sistema d’intercanvi de serveis entre persones del barri que en comptes de
pagar-nos amb diners ens paguem amb la nostra moneda, que és l’hora. La
peculiaritat d’aquesta moneda és que els serveis de tothom valen el mateix.
Consideres que el banc del temps és una bona
mesura anticrisi?
El banc del temps no és
una bona mesura anticrisi. Dóna un estalvi però si vens amb aquesta idea costa
aconseguir-lo perquè requereix temps d’inversió. És més interessant perquè
cobreix una deficiència de la societat en crisi financera però també de valors
i relacions. Quan fas servir euros, no et donen les gràcies, ho fan per diners.
Aquesta comunitat ofereix una ajuda els uns als altres. Quan això deixa de
funcionar, arriba la crisi.
Perquè, quines són els avantatges d’aquest
sistema d’intercanvi?
La riquesa principal
del banc del temps és la riquesa de la xarxa social que es crea, les persones
amb les que et relaciones dins del banc i amb les que fas intercanvis. Perquè
al final et sens més cobert i més segur envoltat de persones que et valoren i
et coneixen, que no pas si tens un sou o un número d’hores al compte corrent.
I els inconvenients?
Que no es poden
intercanviar béns perquè és molt difícil saber què valen en hores. Només es
poden intercanviar serveis, és una limitació, però tot i així m’agradarà veure
fins a on arribem en l’intercanvi de serveis amb l’hora de tothom al mateix
valor, perquè si arribéssim molt lluny estaríem donant un missatge de què no
cal posar preus diferents a les hores de la gent per aconseguir un sistema
financer solvent on tothom col·labora amb tothom.
Seria possible un futur sense diners?
Crec que no, perquè
quan fas intercanvis entre persones conegudes, per exemple en el nucli
familiar, ho fas sense diners, però quan ja te’n vas a l’àmbit de persones
desconegudes necessites tenir confiança. El banc del temps et garanteix aquesta
confiança perquè controla que els seus membres compleixin unes certes normes de
donar als altres.
Diries que és un complement del món laboral?
I tant! És una eina
complementària al món del treball perquè és limitada, només pots intercanviar
uns serveis que també són limitats perquè no tenim tots els perfils
professionals a tots els bancs del temps. Però si pots tenir el 10% de
l’economia en els bancs del temps, ja tens un estalvi molt important.
Què els respondries a aquells que creuen que
l’intercanvi matarà el treball remunerat?
Els intercanvis pensats
com a troc són limitats, però els intercanvis oferts pel banc del temps ja són
remunerats perquè en el fons ja fem servir una moneda. Les monedes alternatives
no poden substituir la moneda oficial, però poden crear una competència i imposar-se
com una alternativa. No és ni bo ni dolent, el que cal és que la gent busqui
lliurement la millor manera de fer intercanvis amb els altres, i nosaltres
intentarem que triin el banc del temps.
A títol personal, diries que els bancs del temps
t’han canviat la vida?
El banc del temps m’ha
canviat la vida perquè ha sigut el descobriment d’una eina molt potent de
canviar i millorar la manera com ens relacionem les persones. En un moment de
la meva vida vaig pensar que podia seguir treballant per guanyar diners o
dedicar-me a allò que realment tinc ganes d’aportar que és un canvi que faci
que cada cop haguem de prostituir-nos menys i ens puguem dedicar a mirar quines
mancances té la nostra societat i tractar d’ajudar a fer canvis positius, i el
banc del temps pot ajudar a aconseguir-ho.
Mar Fayos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada