Es celebra la primera xerrada de reflexió al Banc del Temps de Poblenou

Jordi Pujol, gerent suplent d’aquesta entitat, va iniciar el col·loqui sobre “i després del 2012, què?”

Entre els assistents a la reunió es parla d'experiències particulars
que els han fet adonar-se del seu canvi de mentalitat.
Imatge elaborada per l'equip de Questiodetemps

“Els maies no pronosticaven la fi del món, però  si un canvi d’era”, explica Jordi Pujol a la primera xerrada de 2013, i la seva primera com a membre del Banc del Temps de Poblenou. Des de la institució es planteja el debat sobre els hàbits de la societat i la necessitat d’un canvi de mentalitat. Prenent el model d’aquesta civilització de l’era clàssica des de 200 dC, es critica el consumisme, l’avarícia i la fixació en la quantitat. La sessió va tenir lloc a la sala que normalment s’usa per fer les classes de conversa en italià. Aquesta activitat era totalment gratuïta, per tant, tampoc es cobrava temps per ella. L’objectiu era connectar als membres i així, a part de temps, intercanviar idees i punts de vista.

Jordi Pujol insistia, “el temps és una cosa totalment democràtica, tots disposem d’ell”. Hi ha diferents maneres de comprendre el temps, i al llarg de la història el concepte d'aquest ha anat evolucionant.
La comparació és senzilla: mentre a l’actualitat es percep el temps com un bé que s’acaba i es consumeix, com si fos una espelma; a l’antiguitat entenien el temps a partir de la metàfora d’una serp que es mossega la cua, és a dir, que mai s’acaba i es regenera.

A l’ésser humà no li agrada el canvi, és en temps de crisi quan es veu obligat a ell. Ara bé, tot depèn segons la manera en què s’aprofiti l’oportunitat de treure una lliçó de les circumstàncies. “A nosaltres ens serveix per valorar les coses i aprendre, però els serveix a aquells que ens han portat fins a aquesta situació?”, es pregunta l’Ester Mota, usuària del Banc del Temps. Per mitjà de les iniciatives d’aquesta mena, es procura apropar als veïns de cada barri per tornar a sentir-se part d’una comunitat i deixar la tendència cap al comportament individual.

Amalia Alonso