Rosa Benavides: “Un banc del temps funciona quan sap adaptar-se als usuaris que té”

Una de les usuàries més actives de Barcelona ens parla del funcionament dels bancs de la ciutat i revela estratègies per millorar-los

La Rosa (camisa lila) es va apuntar al banc del temps després de patir una malaltia que li va fer perdre la vista i la va obligar a jubilar-se abans d’hora. És usuària dels bancs de Gràcia, la Barceloneta, St. Martí i Sarrià, i reconeix que l’intercanvi de temps la va ajudar a sortir d’una depressió a l’adonar-se que encara podia fer moltes coses. 

Imatge del sopar de nadal del Banc del temps de Gràcia cedida per l’entitat.

ENTREVISTA.- Bon dia, Rosa. Partint de la teva experiència, quin creus que és el millor model de funcionament per un banc del temps?

M’agrada la unió dels bancs dins de l’Associació pel desenvolupament dels Bancs del Temps de la que formo part, perquè tots col·laborem compartint experiències. El que no té un banc ho té l’altre, i crec que és la millor manera d’ajudar a millorar cada banc en particular. Ara, el que funciona millor és que cada banc s’adapti a la gent que té.

Per exemple?

A Gràcia hi ha molta gent jove i avis i es practica molt l’intercanvi generacional. A la Barceloneta hi ha més estrangers i gent gran i molta oferta de tasques domèstiques, mentres que a Gràcia s’ofereixen més serveis tecnològics. El més pràctic és que cadascú s’apunti al banc que li quedi més a prop perquè està demostrat que és la millor manera per estar actiu i poder-s’ho combinar per fer molts intercanvis.

Què recomanaries a aquells Bancs del temps que comencen?

Que visitin tots els bancs que puguin per fixar-se en com funciona cadascun i que els secretaris o gestors es crein la seva pròpia idea, com si fossin aprenents d’un ofici. A Gràcia per exemple hi falten manetes i a Rubí és el que més tenen! El que ara s’intentarà és que els de Rubí puguin fer serveis als usuaris de Gràcia arribant a algun tipus d’acord per cobrir-los el desplaçament.

I quin consell donaries als que no funcionen bé?

S’han de fixar en el que no funciona i canviar-ho abans de veure’s obligats a tancar. El banc de Fort-Pienc, per exemple, no té usuaris perquè està molt a prop del Banc de Can Baró que en té molts i els fa ombra. Han de fer molta publicitat i oferir millors condicions per prendre’ls usuaris, com posar cartells o regalar hores.

Si poguessis canviar alguna cosa de l’estructura d’aquestes entitats, què seria?

Comptaria les hores de gestió i secretariat que fan alguns usuaris i que són fonamentals pel funcionament del servei, però que a Gràcia, per exemple, no es paguen amb talons de temps com la resta de temps d’intercanvi. Però entenc que s’ha provat i no ha funcionat. No hi ha queixes perquè aquesta gent a la pràctica mai està en “números vermells” i sempre pot sol·licitar serveis.

Què diries a aquells usuaris que els fa por demanar i acaben esborrant-se?

Els diria que tot és començar, que quan demanes i veus que ve algú simpàtic i que ho fa encantat, un amic que conversa amb tu i amb el que tens afinitat, no hi pot haver res millor. És com si vingués “algú del club”. Les reunions són imprescindibles perquè allà coneixes la resta d’usuaris, els veus les cares, agafes confiança i és la manera de començar a intercanviar.

Recomanes el servei als discapacitats?

No, perquè cuidar-los és una gran responsabilitat. Pots demanar ajuda puntual però per fer-ho regularment cal estar preparat, perquè si no pot passar com una vegada que un senyor buscava ajuda per baixar les escales i l’usuari no sabia com agafar-lo i casi prenen mal.

Rosa, els bancs del temps t’han canviat la vida?

M’han canviat la vida que hagués portat, em van ocupar el temps i em van fer sentir útil i necessària pels altres quan em vaig haver de jubilar al perdre la vista. Penso que des que sóc cega, hi veig més i més enllà, i evidentment l’experiència que et donen els anys, l’autèntica universitat de la vida, et fa analitzar la realitat amb més profunditat, tens més eines per fer-ho. Segueixo aprenent coses noves cada dia i això em fa feliç.

Mar Fayos.