Una de les usuàries més actives de Barcelona ens parla del funcionament dels bancs de la ciutat i revela estratègies per millorar-los
La
Rosa (camisa lila) es va apuntar al banc del temps després de patir una
malaltia que li va fer perdre la vista i la va obligar a jubilar-se abans
d’hora. És usuària dels bancs de Gràcia, la Barceloneta, St. Martí i Sarrià, i
reconeix que l’intercanvi de temps la va ajudar a sortir d’una depressió a
l’adonar-se que encara podia fer moltes coses.
Imatge del sopar de nadal del Banc del temps de Gràcia cedida per
l’entitat.
|
ENTREVISTA.- Bon dia, Rosa. Partint de la teva
experiència, quin creus que és el millor model de funcionament per un banc del
temps?
M’agrada la unió
dels bancs dins de l’Associació pel desenvolupament dels Bancs del Temps de la
que formo part, perquè tots col·laborem compartint experiències. El que no té
un banc ho té l’altre, i crec que és la millor manera d’ajudar a millorar cada
banc en particular. Ara, el que funciona millor és que cada banc s’adapti a la
gent que té.
Per exemple?
A Gràcia hi ha
molta gent jove i avis i es practica molt l’intercanvi generacional. A la
Barceloneta hi ha més estrangers i gent gran i molta oferta de tasques
domèstiques, mentres que a Gràcia s’ofereixen més serveis tecnològics. El més
pràctic és que cadascú s’apunti al banc que li quedi més a prop perquè està
demostrat que és la millor manera per estar actiu i poder-s’ho combinar per fer
molts intercanvis.
Què recomanaries a aquells Bancs del
temps que comencen?
Que visitin tots els bancs que puguin per fixar-se en com funciona
cadascun i que els secretaris o gestors es crein la seva pròpia idea, com si
fossin aprenents d’un ofici. A Gràcia per exemple hi falten manetes i a Rubí és
el que més tenen! El que ara s’intentarà és que els de Rubí puguin fer serveis
als usuaris de Gràcia arribant a algun tipus d’acord per cobrir-los el
desplaçament.
I quin consell donaries als que no
funcionen bé?
S’han de fixar
en el que no funciona i canviar-ho abans de veure’s obligats a tancar. El banc
de Fort-Pienc, per exemple, no té usuaris perquè està molt a prop del Banc de
Can Baró que en té molts i els fa ombra. Han de fer molta publicitat i oferir
millors condicions per prendre’ls usuaris, com posar cartells o regalar hores.
Si poguessis canviar alguna cosa de
l’estructura d’aquestes entitats, què seria?
Comptaria les
hores de gestió i secretariat que fan alguns usuaris i que són fonamentals pel
funcionament del servei, però que a Gràcia, per exemple, no es paguen amb
talons de temps com la resta de temps d’intercanvi. Però entenc que s’ha provat
i no ha funcionat. No hi ha queixes perquè aquesta gent a la pràctica mai està
en “números vermells” i sempre pot sol·licitar serveis.
Què diries a aquells usuaris que els fa
por demanar i acaben esborrant-se?
Els diria que
tot és començar, que quan demanes i veus que ve algú simpàtic i que ho fa
encantat, un amic que conversa amb tu i amb el que tens afinitat, no hi pot
haver res millor. És com si vingués “algú del club”. Les reunions són imprescindibles
perquè allà coneixes la resta d’usuaris, els veus les cares, agafes confiança i
és la manera de començar a intercanviar.
Recomanes el servei als discapacitats?
No, perquè
cuidar-los és una gran responsabilitat. Pots demanar ajuda puntual però per
fer-ho regularment cal estar preparat, perquè si no pot passar com una vegada
que un senyor buscava ajuda per baixar les escales i l’usuari no sabia com
agafar-lo i casi prenen mal.
Rosa, els bancs del temps t’han canviat
la vida?
M’han canviat la
vida que hagués portat, em van ocupar el temps i em van fer sentir útil i
necessària pels altres quan em vaig haver de jubilar al perdre la vista. Penso
que des que sóc cega, hi veig més i més enllà, i evidentment l’experiència que
et donen els anys, l’autèntica universitat de la vida, et fa analitzar la
realitat amb més profunditat, tens més eines per fer-ho. Segueixo aprenent
coses noves cada dia i això em fa feliç.
Mar Fayos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada