Fins divendres vinent

Dues usuàries del Banc del Temps de Gràcia dediquen una hora a la setmana a conversar en català

La Belén és una pintora basca, mare de família i la Rosa és una caracteritzadora i estilista jubilada, però les dues comparteixen la passió per l’intercanvi. 

Imatge realitzada per l’equip de questiodetemps.

CRÒNICA.-La Rosa i la Belén es van conèixer en el programa de parelles lingüístiques de la Generalitat de Catalunya uns mesos enrere i tot xerrant van descobrir que les dues formaven part del Banc del temps de Gràcia però encara no es coneixien. Des de llavors, la Belén recull a la Rosa un cop per setmana i se’n van a berenar. “Una bona manera d’aprendre català i de fer nous amics”, diu la Belén. I la Rosa l’ajuda a millorar la llengua a canvi d’una sortida i un taló de temps.

Un cop instal·lades a la terrassa del bar del cantó de casa la Rosa, l’únic que no està ple de seguidors de futbol mentre es disputa el Barça-Madrid, es parla de la utilitat del banc del temps. “Al mes de gener vaig fer venir un jardiner, una esteticista i un lampista. Vaig portar dos pantalons a cosir i encara vaig demanar que em portessin a l’Ikea i que una bona amiga em netejés les anxoves! Són coses que ja no puc fer perquè quasi no m’hi veig, i em vaig estalviar uns 300 euros!”.

La Belén reconeix que va apuntar-se al banc del temps perquè es gastava un dineral en classes de repàs pel seu fill adolscent i ara s’ofereix a pintar murals en parets per usuaris. “Al sopar de nadal del banc, hi vaig conèixer un noi anglès i demanaré fer classes de conversa amb ell”, afegeix.

Però del que més es parla és de les amistats que neixen gràcies a la iniciativa. La Rosa és usuària del banc del temps des que es va implantar a Barcelona ara fa nou anys, i actualment és sòcia del banc de la Barceloneta, el de Gràcia, el de Sant Martí i el de Sarrià. Confessa que el banc que funciona millor és el de Gràcia que té més de 400 usuaris i una secretaria molt disciplinada, però que ella té predilecció pel de St. Martí, on s’ha creat un grup “molt maco” i s’organitzen sopars tot sovint.

“És una xarxa en què pots comptar per qualsevol problema que tinguis, sempre hi són” diu la Rosa mentre s’acaba el seu cafè amb gel. La Belén fa l’últim glop d’aigua i reconeix “Si no hauria”. “Si no hi hagués” corregeix la Rosa. “Això, si no hi hagués llibertat horària per decidir quan pots fer un servei, no m’hi hagués apuntat, és un gran sistema el banc del temps!”, conclou.

Però el sol es comença a pondre, els carrers es desperten després de la solitud de l’hora del futbol i la Rosa i la Belén s’acomiaden fins el divendres següent desitjant-se una bona setmana. El viu exemple de l’essència d’un projecte de col·laboració veïnal cada cop més present en la vida dels barcelonins.

Mar Fayos.