Montserrat Pujol i Xavier Cacho: ‘Entenem el BdTE com un programa viu, en procés i sempre millorable’

El Banc del Temps escolar es consolida com un projecte internacional i s’han començat les previsions per la seva exportació a Xile

ENTREVISTA.- Montserrat E. Pujol Panavera va crear la idea dels Bancs del Temps Escolars l’any 2006 quan va fer una recerca sobre l’Aprenentatge entre parelles d’iguals i va presentar una memòria on recollia tota la seva experiència. Xavier Cacho Labrador va unir-se a la iniciativa i ha participat en l’elaboració de la Guia Didàctica i dels articles que s’han publicat per fer difusió dels BdTE. Conjuntament amb la resta de professors que apliquen el programa a les escoles, tots dos impulsen el Grup de Treball que s’encarrega del desenvolupament del projecte.

Quina ha estat l’evolució del projecte dels Bancs del Temps Escolars?

EL BdTE té els seus orígens l’any 2006 amb la confecció i implementació d’un programa d’acció tutorial anomenat Aprenentatge entre parelles d’iguals en el marc d’una llicència d’estudis del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Aquest programa tenia com a finalitat fomentar les relacions d’amistat i cooperació entre els alumnes i, alhora, prevenir possibles conflictes. Després d’aquesta primera implementació, els resultats de la recerca ens van demostrar la utilitat del programa per a millorar la convivència, el rendiment dels alumnes i les seves habilitats comunicatives.

Per altra banda, el nucli del programa és l’intercanvi de coneixements i habilitats entre els alumnes, fet que l’associa clarament amb la metodologia dels Bancs del Temps comunitaris. Per aquesta raó, i arrel de les trobades amb la Sra. Elvira Méndez i la Sra. Josefina Altés de l’Associació Salut i Família, vam optar per anomenar-lo Banc del Temps Escolar.

L’evolució del BdTE va continuar amb la realització de cursos de formació per a docents, l’elaboració d’articles per a revistes, la participació en diferents jornades i tallers, la implementació del programa en diferents centres educatius, l’organització de la primera Jornada BdTE, la publicació de la Guia Didàctica i, aquest mateix curs, la creació d’un Grup de Treball BdTE.

Quines utilitats té el BdTE? Quins beneficis aporta?

Com hem dit abans, el BdTE té la finalitat de millorar la convivència entre els alumnes, augmentar el seu rendiment i  potenciar les seves habilitats comunicatives.

Per altra banda, el programa també aprofita la riquesa de la diversitat que presenten les aules, té molt present que tots els alumnes són importants i promou que tots tinguin èxit, facilita la coneixença i l’atansament dels docents i els alumnes, potencia que la família participi en el procés educatiu dels seus fills i possibilita la relació del centre educatiu i l’entorn.

Té algun aspecte que encara volen millorar?

Respecte a les millores, pensem que el BdTE és un programa que ha anat evolucionant amb el temps i s’ha anat adaptant a diferents contextos educatius. Així, entenem el BdTE com un programa viu, en procés i, per tant, sempre millorable. Actualment, hi ha una implementació que està focalitzant en les habilitats comunicatives, una altra en l’adaptació del BdTE a nens i nenes de 6 anys que encara no saben escriure ni llegir correctament, etc. És per això, que el BdTE no té encara una versió definitiva i el programa no està totalment tancat. En definitiva, la seva adaptabilitat i flexibilitat suposen que sempre evolucioni.

Com va sorgir la relació amb Mauricio Dorfman? Què va suposar la trobada?

L’any 2008 es va presentar el BdTE en unes jornades del Banc del Temps Comunitari en les quals ell va assistir. Des d’aquell moment, el Sr. Mauricio Dorfman va estar interessat pel programa.

Després de diferents contactes per correu electrònic, aquest any ens vam trobar amb ell personalment a la seu de l’Associació Salut i Família i vam parlar de la possibilitat d’aplicar el BdTE a Xile.

Quin ús es fa de la Guia Didàctica? Quina importància té per la implementació del BDTE a Xile?

La guia didàctica és un document que inclou les informacions i orientacions necessàries per tal que qualsevol docent
pugui portar a la pràctica el programa BdTE amb un grup d’alumnes. 

En aquest sentit, la Guia Didàctica pot ser un instrument de gran ajuda per a la implementació del BdTE a Xile, i a qualsevol altre país. De fet, gran part d’aquesta reunió es va centrar en la Guia Didàctica.

Com veu el futur del projecte i el seu desenvolupament?

En aquets moments, el projecte es planteja continuar la tasca del Grupde Treball BdTE i consolidar-lo. La seva funció és seguir formant docents per la implementació del programa en els seus contextos educatius, difondre el programa, participar en jornades o congressos, elaborar materials pedagògics, portar a terme recerques sobre diferents modalitats de BdTE, etc.

I a Xile?

Pel que fa al cas concret de Xile, el desenvolupament del projecte passaria per la implementació en un centre educatiu i la possibilitat de realitzar una formació i/o una investigació conjunta sobre l’aplicació del programa i els seus resultats.

Perquè creu que s’han interessat pel projecte des de Xile?

L’interès pel projecte des de Xile ha estat a partir de l’experiència en BDT Comunitaris, que està sent molt positiva. La idea de poder aplicar la filosofia d’aquests en els centres educatius, és un nou repte que es planteja l’organització del Sr. Mauricio Dorfman.

Es preveia l’expansió internacional?

En un principi, no ens havíem plantejat que aquest programa BdTE podria arribar a aplicar-se en altres països, però, arrel de les Jornades Internacionals del BdTE i de la participació en el programa europeu Grundtvig “Formació i Acció en els Bancs del Temps” a través de l’Associació Salut i Família vam entrar en contacte amb entitats de Portugal i Itàlia que també estaven portant a terme experiències de BdTE en centres educatius dels seus països. Aquest contacte encara el mantenim i estem col·laborant amb ells, compartint coneixements, experiències i materials per anar millorant els nostres models de BdTE.

Marta Curull Sentís